Digues que m'estimes encara que sigui veritat

VILAFRANCA CONTEMPORÀNIA

Digues-me que m’estimes encara que sigui veritat.

Carolina Castro J.

Arturo Aguiar, Alejandra Alarcón, Karlo André Ibarra, Lluis Barba, Cristina Calderón & José Luis Paulete, Nicola Costantino, Marta Espinach, Elena García Jiménez, Ivana Larrosa, Sofía López Mañán, Fernando Navarro Vejo, Lidó Rico, Paula Toto Blake, Santiago Ydáñez.

Que m’estimis implica també que m’acceptis com sóc, que vulguis passar temps amb mi, que vulguem passar temps junts. Estimar-nos implica la necessitat de compartir l'un amb l'altre en un espai i un temps que de vegades es torna infinit. Quan et dic que t'estimo, espero que em diguis que m’estimes també, quan et demano que em diguis que m'estimes, és que tinc por de dir-t'ho jo i que tu no em vulguis igual. Un Et vull és una expressió que només té sentit en el moment que la pronunciem i que transmet una situació límit; Aquella en què el subjecte està suspès en una relació especular amb l'altre. 

Perquè el sentiment d'amor existeixi en mi, és indispensable que hi hagi un altre. Si no hi ha un altre amb el qui jo pugui expressar la meva estima, llavors no hi ha cap sentiment. El diàleg d'afectes, el llenguatge de la veritat, el t’estimo, queda mut, s'anul·la, desapareix entre el mapa dels meus sentiments, embargant-me en les meves pors i els meus somnis no aconseguits. En l'absència de l'altre, en el seu silenci, em veig impedit de sentir, i sense sentiments no sóc ningú, em torno invisible. 

Així com per l'enamorat és indispensable la presència de l'altre, de l'ésser estimat, les obres d'art requereixen també d'un altre, l'espectador, per transmetre el seu missatge. A tall d'autocrítica i davant la impossibilitat de comunicar als seus espectadors la intenció de les seves obres, la raó de la seva existència, la Galeria Sicart presenta una exposició col·lectiva en què les obres jeuen amuntegades en un racó de la sala. Com l'enamorat s'arracona davant la negació d'amor de l'altre, les obres d'aquests quinze artistes s’arrauleixen  per reclamar l'atenció i el voler dels visitants absents de la galeria. Aquestes obres demanen a crits un t’estimo per poder existir, ja que si ningú les veu, si ningú les mira, és com si no hi fossin. 

Sentir que l'altre, espectador o ésser estimat, em necessita,  és la raó per la qual existeixo, és el que em fa com a subjecte i com a obra d'art ser veritat. Una veritat íntima que es comparteix, una veritat personal que es torna col·lectiva, una veritat relativa que es torna absoluta en presència de l'altre. 

En aquesta exposició les obres, encara que absents, contenen diferents històries en les què els artistes diagramen seves relacions afectives. La complexitat de les relacions humanes es va cartografiant per diferents àrees que van des del subjectivisme dels sentiments íntims, passant pels afectes familiars i fins els sentiments que construeixen la nostra identitat dins de la societat en què vivim. 

"Narcisa" NICOLA COSTANTINO. Narcisa, 2009. FOtografia, 200 x 140 cm. Ed. 6. 18.000 USD. és un autoretrat de Nicola Costantino  que forma part del conjunt de reinterpretacions d'altres obres en què ella sempre ocupa el lloc de l'altre i el d'ella mateixa, narrant específicament a través del mite de Narcís l'egoisme de l'amor propi. En contraposició trobem l'obra de Lidó Rico LIDÓ RICO. S/T IV. 2010. REsina de poliéster. 75x40x18 cm. 7500 €, en què el cos, més que un objecte de desig és un instrument i una presó, les seves escultures mostren el reconeixement de les nostres pròpies limitacions autoimposades com a punt de partida en la recerca entranyable d'una sorpresa, d’una cosa inesperada que doni sentit a la nostra existència. En l'aquarel·la que presenta Alejandra Alarcón "Amorte"  Alejandra Alarcón - Amorte, 2011 100 x 120 cm, acuarela sobre papel 2.500 € l'afecte, el voler és dipositat en els fills com a projecció de l'amor. A la imatge passa un acte d’antropofàgia paternal, el nen està sent devorat pel seu pare. La família cobra un paper protagonista quan parlem d'afectes, els fills són el símbol de l'amor incondicional que supera qualsevol altra escletxa en el terreny dels sentiments. Marta Espinach ha creat unes maquetesMARTA ESPINACH - La saba agitarà el bosc. 2011 12 x 15 cm. 800 €  on es mostra la relació entre pares i fills en l'etapa en que els contes infantils es tornen protagonistes del dia a dia. Per mitjà de dues cases completament estacades l'artista dóna senyals d'elements com a protecció, contenció, espai íntim i cures que són indispensables en el cercle familiar. En el mateix lloc de la relació amb els fills hi ha els dibuixos de Cristina Calderón i José Luis Paulete CRISTINA CALDERÓN & JOSÉ LUIS PAULETE. Somos aquí. 2011 Dibujo. Lápiz sobre papel. 38 x 57 cm. 400 € c/u un nen, el seu fill, que intenta pujar sobre la taula amb ajuda d'una cadira i fins que puja sol. Un procés d'aprenentatge del qual els seus pares se senten orgullosos i que mostra, novament, la incondicionalitat d'aquest amor fraternal. 

Passant al territori de les relacions dels nostres propis sentiments davant del món que ens envolta hi ha l'obra d'Ivana Larrosa "Absència" IVANA LARROSA, Lola, 2011. FOtografia sobre dibond. 70 x 90 cm. 800 €., fotografies que relaten, a través del poema de Borges, la necessitat de protecció. En les imatges l'artista esborra la imatge de l'altre fent encara més notòria la seva falta, però conserva un element, la mà protectora, la qual té cura d’aquest espai familiar, la que lacuida a ella i la fa sentir segura. Amb la mateixa proposta però expressada a través del format pictòric, Santiago Ydáñez, fa també referència a la protecció. A la imatge hi ha un nadó que és acariciat per algú al cap, però d'aquest algú només veiem la seva mà. SANTIAGO YDÁÑEZ. S/T, 2011. Óleo sobre tela. 80 x 80 cm. 5.120 €  Podria ser que aquesta mà simbolitzi, com en les fotos de Larrosa, al que ja no hi és, però en el seu record ens recolzem per seguir endavant. 

El dir t’estimo està gairebé sempre relacionat a un espai privat i de molta reserva, però com a éssers humans ens enfrontem a un món que ens bombardeja de missatges de guerra, desamor, dolor, buit, etc. Reaccionem davant d'aquests de diferents maneres, sempre buscant un lloc afectiu des d'on treure les forces. En les fotografies de Sofia López  Mañán SOFÍA LÓPEZ MAÑAN. Ex-jardín trasero, 2008. 33 x 50 cm. Impresión sobre papel metálico. Ed 5. 550 €. hi ha una recerca que mostra la dificultat d'enfrontar, en espais aliens i quotidians, a l'absència de l'ésser estimat. Un cos que se situa com a protagonista enmig de places, edificis, etc. buscant transformar-los en espais de somni, memòria i aproximació. 

Encara més fora de l'espai íntim i ja abandonant per complet el cos, Fernando Navarro Vejo crea la paraula "CREE" escrita amb PVC. FERNANDO NAVARRO VEJO. Cree. 2011 PVC recortado 250 x 95 cms 2011 serie 1 de 3 3500 € La paraula passa a ser una sentència aclaparadora. Una declaració personal on ell és el que creu i ens convida a nosaltres a creure també. Una enunciació precisa i que manté el seu significat obert a tota interpretació, posant-nos en l'abisme de les nostres creences, qüestionant la capacitat de creure en nosaltres mateixos i en altres. També en el terreny dels propis dubtes i les certeses, Paula Toto Blake desestabilitza el món conegut a través d'aquestes "Mascotes"  PAULA TOTO BLAKE. Mascotas. Objetos de Caucho. 1200 € (grande) 900 € (pequeña)amb aparença estranya, que generen un sentiment de menyspreu, repulsió i distància cap a aquesta figura que habitualment tenim per familiar. 

El món conegut i el que ens queda per descobrir. Els pares i les persones grans han jugat sempre un rol fonamental en la formació de les noves generacions, encara que aquesta figura ha estat desplaçada en certa mesura per les noves tecnologies. Arturo Aguiar ens presenta "El món" ARTURO AGUIAR - El Mundo, 2011. 120 x 150 cm. Fotografia Color. 3500 USD, una fotografia que fa referència a l'aprenentatge, en què una dona gran li mostra el món a través d'un globus terraqüi a una dona més jove. Elena García Jiménez reflexiona també sobre l'aprenentatge mitjançant un objecte de coneixement.ELENA GARCÍA JIMÉNEZ - Duden, 2011. Libro intervenido. 18x12x3 cm 900 € Inverteix el paper del diccionari fent que passi de ser una font de referència de coneixement i respostes, a una font de qüestionaments i incertesa. La dislocació dels seus textos i la descontextualització dels termes gramaticals que encapçalen les dues pàgines d'aquest llibre objecte, anul·len la seva funció. 

El contingut polític no queda fora de les qüestions que afecten els afectes. El "Mapa de Carn"  KARLO ANDRÉ IBARRA. Flesh Map. Color Print. 100 x 135 cm. 3250 USD. de Karlo André Ibarra indaga en la profunditat de la seva identitat Porto-riquenya qüestionant la ubiqüitat territorial del seu país pertanyent a les dues amèriques, el continent  Americà i el territori dels Estats Units. Allò privat es torna un assumpte polític, reclamant el dret de pertinença que també reclama l'enamorat, sentir-se estimat, sentir-se part d'un territori o de la vida d'un altre. En l'obra de Lluis Barba LLUÍS BARBA. Viajeros en el tiempo. La vista y el olfato. 100 x 150 cm. edic. 7. 9800 € aquest altre és el desfavorit, la pobresa davant la ostentositat i el glamour dels rics. "Viatgers en el temps" tradueix les relacions i necessitats afectives al terreny polític fent una crítica al sistema i advocant en defensa de les classes socials més necessitades. 

Digues-me que m'estimes encara que sigui veritat busca recórrer el complex mapa de les relacions afectives passant pels territoris més inversemblants, des del profund dels nostres sentiments individuals i els nostres conflictes existencials fins als assumptes polítics quotidians que afecten el nostre entorn. Aquesta exposició obre un cicle, després d'onze anys d'activitat, en què la Galeria Sicart necessita fer-se algunes preguntes. L'espai amb les seves parets en blanc demostra la devaluació d'una tradició que fora també una necessitat, la de tenir artistes, obres, un mercat, un públic i afectes que donessin valor, que fessin veritat la seva presència a la ciutat i al món.

Inauguració, dissabte 8 d’octubre a l’1 del migdia.

Del 8 d’octubre al 13 de novembre de 2011.